Què és millor, ¿cura humida o seca després de cirurgia dermatològica?

by Verónica Ruiz

QUÈ ÉS MILLOR ¿CURA HUMIDA O CURA SECA DESPRÉS DE CIRURGIA DERMATOLÒGICA?

La cura postoperatoria de la ferida quirúrgica és crucial per optimitzar els resultats clínics i prevenir complicacions com infecció i alteracions de la cicatrització. Després d’una intervenció quirúrgica, el / la cirurgià/na sol facilitar-li un seguit de recomanacions específiques relatives a la cura de la ferida, que es duran a terme fins a la retirada dels punts de sutura.

Al revisar la literatura mèdica al respecte, no hi ha un protocol estandarditzat que defineixi les pautes a seguir en la cura de la ferida quirúrgica en dermatologia, el que fa que ens trobem amb una gran variabilitat de cures postoperatòries en la pràctica clínica.                                                                                                  

No obstant això, sí que disposem d’una sèrie de recomanacions científiques basades en l’evidència que ens poden guiar a l’hora de proporcionar-li instruccions clares sobre la cura de la ferida.

Veurem a continuació en què consisteixen la cura humida i la cura seca de les ferides i quins són els seus avantatges i inconvenients.

 

Cura humida

El microambient de la ferida es defineix com l’entorn exterior immediatament adjacent a la ferida i en contacte directe amb la seva superfície.  

La cura en ambient humit (CAH) consisteix a mantenir la ferida coberta amb un apòsit oclusiu, fet que facilita el contacte permanent de la mateixa amb el seu propi exsudat, respectant, d’aquesta manera, el microambient de la ferida.

El concepte actual de CAH va ser introduït pel Dr Winter en la dècada de 1960, que va demostrar en un model porcí que la curació de les ferides es realitzava de forma més ràpida quan es cobrien amb un apòsit plàstic que quan es deixaven exposades a l’aire, ja que la crosta que es generava en aquestes últimes produïa un retard en la migració dels queratinòcits, el que ocasionava que la cicatrització fos més lenta. Aquesta observació va suposar, en l’època, un canvi revolucionari enfront de la cura tradicional o cura seca. Uns anys després, Hinman i Maibach van aplicar el concepte de CAH sobre ferides en pell humana.

La barrera física que proporciona l’oclusió de la ferida quirúrgica presenta els següents avantatges per a la cicatrització:

  1. Redueix l’evaporació des de la superfície de la ferida, el que ajuda al manteniment d’una temperatura fisiològica en el propi microambient de la ferida, prevenint la deshidratació, proporcionant una major disponibilitat d’oxigen i reduint la inflamació, el que contribueix també a disminuir el dolor local.
  2. Manté un pH lleugerament àcid a nivell de la ferida (5,5-6,6), la qual cosa incrementa el flux d’oxigen local, afavoreix l’activitat dels fibroblasts i síntesi de col·lagen i té també un cert efecte antibacterià, prevenint així la infecció.
  3. L’ambient humit proporciona un entorn afavoridor perquè es produeixi la migració cel·lular necessària per a una adequada epitelització de la ferida i també facilita l’activitat d’enzims locals que realitzaran el desbridament del teixit desvitalitzat.

La CAH ha demostrat ser beneficiosa en el tractament de ferides obertes, úlceres i ferides quirúrgiques suturades.

 

Cura en ambient sec

La cura tradicional o en ambient sec consisteix a mantenir la ferida neta i seca sense que hi hagi la barrera de l’apòsit oclusiu que contingui l’exsudat i mantingui el microambient de la pròpia ferida.                    

En aquest tipus de cura es poden utilitzar apòsits no oclusius, com les gases, o diferents antisèptics i antimicrobians, realitzant-se les cures de forma diària.

La cura en ambient sec presenta els següents inconvenients per a la cicatrització de les ferides:

  1. El simple fet de descobrir i netejar la ferida freqüentment, juntament amb l’evaporació inevitable, fan que la temperatura local de la pell baixi i hem de tenir en compte que la pell triga 40 minuts a recuperar la seva temperatura original i de tres a quatre hores perquè l’activitat cel·lular mitòtica torni a la normalitat. La disminució de la temperatura local redueix l’aportació d’oxigen, la qual cosa dificulta la formació de vasos sanguinis (angiogènesi).
  2. L’exposició a l’aire dóna lloc a un entorn alcalí a nivell de la ferida, dificultant l’activitat de fibroblasts i síntesi de col·lagen.
  3. L’ambient sec proporciona també una major accessibilitat per a l’entrada de microorganismes i retarda la migració de queratinòcits, donant lloc a una cicatrització més lenta.

A més, l’increment en la freqüència de canvis d’apòsit que suposa la cura seca respecte a la CAH proporciona més incomoditat a el/la pacient, podent ocasionar major dolor associat a les cures relacionat amb un major traumatisme de la ferida i amb la retirada de l’apòsit, a més d’una possible irritació cutània pels canvis freqüents de la mateixa.

 

Resum: Les ferides necessiten una aportació d’humitat permanent i equilibrat.

La CAH presenta beneficis i avantatges en la cicatrització de les ferides en comparació amb la cura seca; però, l’absència d’evidència científica suficient no permet establir directrius i protocols específics estandarditzats respecte a la cura de les ferides, el que es deriva que les instruccions proporcionades a els i les pacients després de cirurgia dermatològica siguin molt variables.

En la nostra pràctica diària, tant si tanquem una ferida de forma primària (amb punts) o la deixem per segona intenció (sense aplicar punts), acostumem a recomanar a el / la pacient que la mantingui coberta sense fer canvis d’apòsit durant els primers 5-7 dies. A partir de llavors i, després de revisar la ferida, es pot procedir a realitzar cures i canvis en l’apòsit de forma diària o cada 48 h, sempre depenent de el tipus de ferida. Respecte als avantatges o desavantatges d’aplicar pomada antibiòtica o no per a la cura d’una ferida, és una qüestió que abordarem en propers posts.                                                               

Per això, es recomana que les pautes prescrites per part dels i les dermatólegs/logues  en relació a la cura de les ferides reflecteixin les actualitzacions mèdiques més recents per tal de millorar la seva experiència  i els resultats clínics.

 

BIBLIOGRAFIA

  • Winter G. Effect of air expossure and occlusion on experimental human skin wounds. Nature 1963;200:377-8
  • Kerstein MD. Introduction: Moist wound healing. Am J Surg 1994;167 (Suppl 1A): 1s.
  • Levine R. Effect of Occlusion on Cell Proliferation During Epidermal Healing. J Cutan Med Surg 1998; 2 (4):193-98
  • M S Agren, T Karlsmark, J B Hansen, J Rygaard. Occlusion versus air exposure on full-thickness