Biòpsia cutània

by Verónica Ruiz

BIÒPSIA CUTÀNIA: ¿En què consisteix i quan cal realitzar-la?

La biòpsia cutània consisteix a obtenir una mostra de pell amb fins diagnòstics i alhora també, en algunes ocasions, permet tractar una determinada lesió cutània aïllada.

Així mateix, les biòpsies poden ser parcials, quan únicament prenem una petita part de la lesió cutània, o totals, quan el que realitzem és una extracció completa de la lesió. En la majoria de les ocasions, les biòpsies totals es realitzen amb un fi terapèutic a més de diagnòstic eliminant, d’aquesta manera, una lesió cutània de forma completa.

És un dels procediments més freqüents i importants realitzats en una consulta de dermatologia, ja que la pell és de fàcil accés i també perquè l’examen histològic d’una mostra de pell aporta molta informació i és una de les proves que ofereix més rendiment cost- efectivitat en la nostra pràctica diària.

 

¿Quan s’ha de realitzar una biòpsia cutània?

El més habitual és que els dermatòlegs realitzem una biòpsia quan volem esbrinar o confirmar un diagnòstic en un pacient que acudeix per la presència d’una o diverses lesions cutànies. En moltes ocasions, l’examen histopatològic de la mostra de pell extreta ens oferirà un diagnòstic exacte o molt aproximat sobre una determinada malaltia i, d’aquesta manera, podrem proposar al pacient el tractament més adequat.

En el cas de lesions cutànies que s’extirpen per motius estètics, és prudent també remetre la mostra per avaluació histològica per qüestions metge-legals.

No obstant això, en determinades ocasions, ens vénen derivats pacients per a presa de biòpsies de pell “normal” o no lesionada per tal de contribuir en el diagnòstic de determinades malalties sistèmiques, fins i tot en absència de lesions cutànies.

Algunes d’aquestes malalties sistèmiques en les quals una biòpsia cutània pot resultar de gran ajuda pel diagnòstic són:

  • Amiloidosi sistèmica: constitueix un grup heterogeni de malalties caracteritzat per dipòsits de proteïnes extracel·lulars insolubles en un (amiloïdosi localitzada) o més òrgans (amiloïdosi sistèmica). En els casos d’amiloïdosi sistèmica, la biòpsia parcial de greix abdominal pot permetre un diagnòstic precoç i prevenir l’evolució de la malaltia.
  • Neuropaties: La biòpsia cutània ha demostrat ser un mètode útil en el diagnòstic d’aquelles neuropaties de fibra nerviosa petita ja que, per definició, aquestes no poden diagnosticar per estudis normals de conducció nerviosa perquè aquests només reflecteixen la funció de fibres nervioses gruixudes mielinitzades.
  • Malalties genètiques: síndrome d’Alport, malalties metabòliques (patologies lisosomals, distrofinopaties…) entre d’altres.

 

¿Com es realitza aquest procediment?

L’elecció de la tècnica i zona de pell adequada per a la biòpsia requereix valorar d’una banda, el nombre de lesions, la quantitat de teixit que necessitem per realitzar un diagnòstic, i, d’altra, minimitzar les cicatrius resultants. De vegades, l’avantatge estètica que pot suposar una biòpsia petita, pot resultar que sigui insuficient i requerir de la realització d’un segon procediment amb resultats estètics pitjors que si s’hagués fet una biòpsia adequada, amb més cantitat de pell, en primer lloc.

Existeixen 3 tècniques principals per a realitzar una biòpsia cutània, ja sigui parcial o total, i són:

  1. Per rasurat o afaitat:  es realitza amb una fulla de bisturí i és més adequada per lesions berrugoses o exofítiques que afecten únicament epidermis o dermis superficial, com poden ser alguns nevus, queratosis seborreiques, algunes queratosis actíniques gruixudes… En aquests casos, la ferida es sol deixar oberta.
  2. Mitjançant punch: Si la lesió cutània és més profunda (localitzada en dermis profunda o hipodermis) se sol requerir d’aquest instrument per tal d’accedir de forma adequada i prendre una mostra de la lesió. Després de prendre la mostra, la ferida es pot deixar oberta o suturada mitjançant punts.
  3. Exèresi amb fulla de bisturí: Es pot tractar de lesions superficials o més profundes i, en aquests casos, la ferida es deixa suturada mitjançant punts.

Com he dit anteriorment, en la gran majoria de les ocasions, realitzarem la biòpsia cutània en consulta en el mateix dia que el/la pacient acudeix a la visita mèdica; però, en aquells casos que es programi una biòpsia cutània per a un altre dia diferent, es recomana que el/la pacient vinguin acompanyats.

 

¿Quines cures s’han de seguir després d’una biòpsia cutània?

Com acabem de veure, la ferida resultant després d’una biòpsia cutània es pot deixar oberta o suturada mitjançant punts. A continuació, la cobrim amb un apòsit estèril que, de vegades, ha de ser alguna cosa gruixut i compressiu per prevenir un possible sagnat en el mateix dia.

Si la ferida es deixa oberta, es recomana al/la pacient que retiri l’apòsit i realitzi higiene normal de la zona tractada a l’endemà de l’procediment, aplicant de forma diària pomada antibiòtica o algun antisèptic tòpic (per ex, iode o alcohol) per desinfectar i ajudar a assecar la ferida i la formació de crosta. La crosta trigarà 2-3 setmanes en caure quedant una zona de pell més vulnerable, per la qual cosa és molt important aplicar protecció solar durant els dies i mesos següents a la realització de la tècnica per evitar el desenvolupament de taques (hiperpigmentacions) poc cosmètiques.

Si la ferida es sutura, generalment es recomana que el/la pacient mantingui coberta la zona durant uns dies i després realitzar higiene normal de la ferida i aplicació de pomada antibiótica fins a la retirada dels punts.

 

¿Quines complicacions poden aparèixer a curt i a llarg termini?

Les principals complicacions a considerar després d’una biòpsia cutània, sobretot si la ferida es deixa oberta, són la possibilitat de sagnat, infecció i cicatrització amb hipopigmentació (cicatrius blanques) o hiperpigmentació (cicatrius fosques).

  • Per evitar el risc de sagnat (que, si s’escau, sol fer-ho al mateix dia), es pot posar un petit embenat compressiu sobre la zona tractada durant 24 hores.
  • Per disminuir el risc d’infecció, es recomana que el/la pacient desinfecti la ferida amb iode o alcohol de forma diària i, fins i tot en ocasions, que apliqui una pomada antibiòtica durant 1 setmana.
  • Per minimitzar el risc d’hiperpigmentació es recomana que el/la pacient faci servir protecció solar alta durant els mesos posteriors a la realització de la técnica.

Esquema de biòpsia per punch

BIBLIOGRAFIA

  • Dirk M Elston , Erik J Stratman , Stanley J Miller. Skin biopsy: Biopsy issues in specific diseases. J Am Acad Dermatol 2016 Jan;74(1):1-16
  • David Veitch, James Miller, Shyamal Raichura, John McKenna. Skin biopsy. Br J Hosp Med (Lond) 2018 May 2;79(5).
  • Claudia Sommer. Nerve and skin biopsy in neuropathies. Curr Opin Neurol 2018 Oct;31(5):534-540.
  • N Kluger, S Fraitag, A-M Roguedas, L Misery. Normal skin biopsy as a tool for extra-cutaneous disorders. Ann Dermatol Venereol 2014 Mar;141(3):192-200