Electrocirurgia

by Verónica Ruiz

ELECTROCIRURGIA: UNA TÈCNICA ALTERNATIVA EN CIRURGÍA MÍNIMAMENT INVASIVA A LA NOSTRA CONSULTA

La electrocirugia és una tècnica de cirurgia dermatològica menor que utilitzem sovint a la nostra consulta per proporcionar tall o destrucció de teixit superficial de la pell mitjançant electrobisturí.

Hem de diferenciar electrocirugía de electrocauteri, ja que sovint són conceptes que es fan servir incorrectament de forma intercanviable.

Mentre que a la electrocirugia s’aplica corrent elèctric al/la pacient, el electrocauteri fa servir energia tèrmica sense que passi el corrent elèctric cap al pacient. En aquest últim, l’elèctrode s’escalfa a causa de la resistència que es produeix a el pas del corrent elèctric, calor que s’aplica directament per contacte amb el teixit. Els sistemes de electrocauteri estan disponibles en una versió petita (com un bolígraf) amb una bateria sol ús.

 

¿Què és el electrobisturí o bisturí elèctric?

El bisturí elèctric o electrobisturí és un aparell elèctric generador de corrent altern controlada que aplicada en un punt de teixit a través d’un elèctrode és capaç de destruir teixit tou mitjançant l’aplicació d’un corrent elèctric de determinades característiques a través d’un terminal.  Així mateix, aquest pot ser biterminal (2 elèctrodes) o monoterminal (1 sol elèctrode).

A la nostra consulta de dermatologia utilitzem el model monoterminal per les seves adequades prestacions per realitzar cirurgia menor petita.

Aquest aparell consta de 3 elements importants:

  1. Un generador, amb capacitat de generar corrent elèctric de 2 tipus, una per coagular (electrocoagulació) i una altra per tallar (electroescisión).
  2. Un terminal o elèctrode actiu que és la peça que transmet el corrent i contacta amb el pacient o amb l’instrumental per a destruir el teixit. L’elèctrode pot tenir forma d’agulla (per fulguració/dessecació), forma de fulla o nansa (escissió o tall) o punta roma (per coagulació).
  3. Pedal d’activació de sistema.
  4. Placa de connexió a terra o placa neutra, que consisteix en una placa de metall amb un cable connectat a terra i ha de col·locar-se en una zona amb abundant múscul, sense prominències òssies, i a prop de la zona a intervenir.

 

¿Quines lesions cutànies podrien tractar-se amb electrobisturí?

Habitualment fem servir el bisturí elèctric per al tractament i eliminació de lesions cutànies benignes i algunes lesions malignes molt superficials en determinats pacients.

Aquestes lesions son:

  • Lesions benignes: Berrugues filiformes (o acrocordones), queratosis seborreiques, berrugues planes, angiomes o punts robí, aranyes vasculars (telangièctasis), condilomes, molluscum contagiosum, entre d’altres.
  • Lesions malignes: queratosis actíniques, carcinomes superficials.

En la meva experiència, sòl reservar el electrobisturí per al seu ús en la consulta i, personalment, no ho utilitzo com a tècnica de tall i / o coagulació en a l’hora d’extirpar lesions cutànies a quiròfan, fent servir en el seu lloc el bisturí fred i sutura reabsorbible per efectuar el tall i l’hemostàsia oportuns.

Les crostes (o escares) produïdes en el teixit secundàries a l’ús de l’electrobisturí poden dificultar la interpretació histològica en la cirurgia de Mohs.

 

¿Quines cures s’han de realitzar després del procediment?

Generalment es deixa una ferida oberta (no suturada) i coberta amb un apòsit estèril; en ocasions aquest apòsit ha de ser alguna cosa gruixut i compressiu per prevenir un possible sagnat.

Es recomana al/la pacient que, a l’endemà de procediment, retiri l’apòsit i realitzi higiene normal de la zona tractada, aplicant de forma diària algun antisèptic tòpic (per ex, iode o alcohol) per desinfectar i ajudar a assecar la ferida i la formació de crosta. La crosta trigarà 2-3 setmanes en caure quedant una zona de pell més vulnerable, per la qual cosa és molt important aplicar protecció solar durant els dies i mesos següents a la realització de la tècnica per evitar el desenvolupament de taques (hiperpigmentacions) poc cosmètiques.

 

¿Quines complicacions poden aparèixer?

Les principals complicacions a considerar el tractar a un@ pacient amb bisturí elèctric són la possibilitat de sagnat tardà i de cicatrització amb hipo o hiperpigmentació (cicatrius blanquinoses o fosques).

Per evitar el sagnat tardà (que no passa immediatament, sinó minuts després de la realització de la tècnica), es pot posar un petit embenat compressiu sobre la zona tractada durant diverses hores o 1 dia després del procediment.

Per minimitzar el risc d’hiperpigmentació es recomana que el/la pacient faci servir protecció solar alta durant els mesos posteriors a la realització de la tècnica.

 

¿Hi ha alguna contraindicació per realitzar aquesta tècnica?

En pacients amb marcapassos, desfibril·ladors implantables, implants coclears i neuroestimuladores es recomana l’ús de l’electrocauteri ja que amb aquest no hi ha corrent que flueixi a través del/la pacient per comprometre el funcionament de l’aparell.

NO existeix contraindicació per fer servir l´electrobisturí davant la presència de dentadures metàl·liques, pròtesis metàl·liques osteoarticulars (claus, cargols, plaques) i el DIU.

 

BIBLIOGRAFIA

  • Howe N, Cherpelis B. Obtaining rapid and effective hemostasis: Part II. Electrosurgery in patients with implantable cardiac devices. J Am Acad Dermatol 2013 Nov;69(5):677.e1-677.e9
  • El-Gamal HM, Dufresne RG, Saddler K. Electrosurgery, pacemakers and ICDs: a survey of precautions and complications experienced by cutaneous surgeons. Dermatol Surg 2001 Apr;27(4):385-90
  • Arash Taheri, Parisa Mansoori, Laura F Sandoval, Steven R Feldman, Daniel Pearce, Phillip M Williford. Electrosurgery: part I. Basics and principles. J Am Acad Dermatol 2014